Borges explica el següent:: «He dedicat una part de la meva vida a les lletres, i crec que una forma de felicitat és la lectura; una d’altra, menor, és la creació poètica, si més no el que anomenem creació, que és una barreja de l’oblit i el record del que hem llegit. Emerson coincideix amb Montaigne en el fet que hauríem de llegir únicament el que ens agrada, que un llibre ha de ser una forma de felicitat». L’escriptura ens obre un món de possibilitats i ens ajuda a créixer com a essers humans. Bioy Casares il·lustra el seu valor de la següent manera: «Escriure és agregar una habitació a la casa de la vida». Els essers humans necessitem els contes per viure. Què hauria estat de Bastian, el noiet acomplexat de La història interminable, sense les històries que s’explica? Per descomptat, José Bastida, de La saga/fuga de J.B, si no és pels seus escrits hauria estat tota la seva vida un desgraciat i no hauria pogut escriure la història de Castroforte del Baralla, ni hauria enamorat a la Júlia. Les històries fan les nostres vides més riques. Tots nosaltres, com li passa a l’Alícia, busquem (adormits i desperts) un món de meravelles, on donar curs a la nostra imaginació, que creix encara més quan deixem a la resta que entrin en ell. Llegir històries, viure històries i simplement viure constitueixen l’ideal al què convidem.
